L’ensenyament i l’aprenentatge de les Matemàtiques: un repte compartit
Ser un bon docent de Matemàtiques és un desafiament important en qualsevol etapa
educativa. Aquest Simposi vol acompanyar en aquesta tasca contribuint a la formació del
professorat i a la creació de xarxes de docents motivats i amb propostes sòlides en aquest
àmbit.
El valor social de les matemàtiques
Des de les tres fundacions compartim el convenciment que és essencial i significatiu
reunir-nos per continuar reflexionant sobre aquesta qüestió. Com a escola, tenim una
responsabilitat envers la societat i hem d’afrontar els diversos reptes que se’ns plantegen.
Tal com afirma Eduardo Sáenz de Cabezón, les matemàtiques ens ajuden a exercir una
ciutadania lliure i responsable, ja que aprendre a resoldre problemes, tenir consciència
crítica i saber prendre decisions són habilitats fonamentals per construir una societat més
justa i humana.
Superar estereotips i creences limitadores
Les matemàtiques condicionen la vida del nostre alumnat de moltes maneres. Des d’una
perspectiva de gènere, Marta Macho recorda que “a partir dels 6 anys, les nenes
comencen a creure que les seves capacitats i brillantor intel·lectual són inferiors a les dels
seus companys”. Aquestes creences fan que no se sentin capaces, es desconnectin de la
matèria i obtinguin pitjors resultats.
A més, diversos informes —com els de la UNESCO (2023)— continuen mostrant la
infrarrepresentació de dones en les carreres STEM. Com a docents, tenim la
responsabilitat de trencar aquests estereotips i visibilitzar referents de dones
matemàtiques d’èxit des de la infantesa.
Des del punt de vista socioafectiu, des de ben petits —i sovint per transmissió
generacional— molts infants es col·loquen en etiquetes com “soc bo” o “soc dolent en
Matemàtiques”. Aquesta autopercepció condiciona tant la motivació com la confiança.
Hem de treballar amb constància per trencar aquestes creences limitadores que divideixen
i redueixen el potencial del nostre alumnat.
Matemàtiques i futur professional
Les matemàtiques tenen un impacte directe en les oportunitats futures dels estudiants.
Una recerca de Rose i Betts (2001), realitzada amb milers d’alumnes als Estats Units, va
demostrar que un bon aprenentatge de les matemàtiques a l’educació secundària s’associa
a una formació superior més elevada. Com més avançat és el nivell de cursos de
matemàtiques assolits, més probabilitats hi ha d’obtenir un títol universitari i millors
ingressos deu anys després de graduar-se. Els estudiants amb un nivell matemàtic bo
arribaven a tenir un sou un 65% més alt que aquells amb un rendiment menor
—independentment de l’ètnia, el gènere o la situació socioeconòmica familiar.
Volem formar alumnes amb capacitat d’escollir el seu futur i d’assolir l’èxit professional.
Per tot això —i per moltes altres raons— val la pena apostar decididament per un
ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques de qualitat.
Cap a una ensenyança amb sentit
Ens agradaria aportar algunes orientacions des de la recerca educativa i proposar un
model de classe de Matemàtiques que permeti a tot l’alumnat aprendre a un nivell alt i
gaudir-ne profundament. Diverses investigacions en didàctica de les matemàtiques
mostren que una actitud positiva i el gaudi a l’aula són factors tan determinants per a
l’èxit com les habilitats prèvies (Hannula, 2002).
Cinc idees clau per a la classe Matescolàpies
1. Constructives
L’alumnat és al centre de l’aprenentatge. El docent no ha d’explicar res que l’alumne
pugui descobrir per ell mateix. És essencial dissenyar seqüències didàctiques que facin
emergir els continguts. El mestre fa un pas enrere i evita l’ensenyament prematur
d’algoritmes, ja que genera passivitat cognitiva i impedeix la comprensió (Plunkett,
Cambridge, 1979).
Volem alumnes que PENSIN a classe de Matemàtiques.
Aquest enfocament connecta amb les propostes de resolució de problemes de Polya
(1945) i amb el model d’aula de pensament de Liljedahl (2020), que fomenten
l’autonomia i la comprensió profunda.
2. Manipulatives
Apostem per un model en tres fases: manipular, representar i formalitzar. Per a cada
tema i etapa educativa hi ha materials que faciliten un aprenentatge significatiu i sòlid.
Manipular i representar genera imatges mentals que els alumnes poden recuperar quan
necessitin aquell coneixement. A més, tothom gaudeix del procés.
3. Transparències
Des de la Didàctica de les Matemàtiques és clau qüestionar la pertinència de treballar
continguts que no siguin transparents per a l’alumnat. Això permet distingir entre saber
fer i saber per què es fa un procés. Hem de treballar amb procediments que puguin ser
raonats i entesos.
4. Que permetin l’error
Davant del temor que sovint genera la classe de Matemàtiques, cal fomentar l’error com
una part fonamental de l’aprenentatge. L’aula ha de ser un espai segur per equivocar-se i
aprendre.
5. Atenció a la diversitat
Segons el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, tot l’alumnat té dret a experimentar
progrés des del punt en què es troba. Com a docent, hem d’assegurar activitats de fàcil
accés i llarg recorregut, que permetin avançar i obtenir èxits en cada sessió.
Confiem que aquest Simposi sigui un espai privilegiat per continuar aprenent plegats i
construir una ensenyança de les matemàtiques més justa, més creativa i més
humana.
