Vida:

Paula Montal va néixer un 11 d’octubre de 1799 a Arenys de Mar. No va tenir una infantesa gens fàcil. És la gran de 5 germans del segon matrimoni del seu pare amb Vicenta Fornés. Als 10 anys va perdre el seu pare, fet que va esdevenir un cop molt fort per ella, i li va fer aprendre el sentit de la responsabilitat. Aquesta situació li va donar molta experiència en el moment d’iniciar-se en la seva obra a favor de la infantesa i, sobretot, de manera especial per la promoció integral de la dona. De petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l’ensenyança. Així el 1829 començà el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies (fins aleshores, l’ensenyament de les nenes havia quedat limitat a la costura).

A començaments del segle XIX, a Arenys de Mar, hi havia 10 costures (escoles per a nenes), i Paula Montal va veure la realitat educativa de la dona i les poques possibilitats que tenia per accedir a la cultura. El 1842 tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres i, finalment, s’edificà l’escola al carrer d’en Cantalagrella núm. 12 (actualment carrer de les Mares Escolàpies). Poc després traslladà l’escola on s’impartien classes de comerç, a més de música, pintura, labors, etc. sota el lema Pietat i lletres. De l’antic edifici, que al llarg dels anys s’anava adaptant a les noves necessitats i als estudis nous, actualment només en resten la façana i la campana que marcava les hores.

La Mare Paula Montal també havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, El Masnou i Olesa de Montserrat. De fet, amb la de Sabadell nasqué la congregació dedicada a l’ensenyament Escolàpies Sabadell fundada l’any 1846.

L’any 1859 la Mare Paua Montal va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L’escola era petita i pobre i s’hi van acollir les filles petites dels obrers, a les que s’admetia de franc, se’ls donava menjar i se’ls proveïa de roba i calçat. En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la mare Paula va romandre durant 30 anys, fins a la seva mort el 26 de febrer de 1889.

Veneració

Les seves despulles reposen sota l’altar de la capella del Convent de les Mares Escolàpies d’Olesa de Montserrat.

A la seva mort el 1889, 308 monges i 28 novícies pertanyien a la seva orde, amb 19 centres educatius oberts on s’educava a 3.500 nenes. El 1992, n’hi havia 110 de repartits entre Àsia, Amèrica i Europa, amb 36.000 alumnes.

El 28 de desembre de 1988 fou proclamada Venerable pel Papa. El 18 d’abril de 1993 va ser beatificada per Joan Pau II a Roma. El 25 de novembre del 2001 va ser canonitzada pel Papa.

 

 

El somni de Paula Montal

TRETS DE LA SEVA PEDAGOGIA

La seva pedagogia està basada en l’amor i destaquen uns Criteris bàsics que constitueixen l’entramat educatiu: Escoles obertes a totes les classes socials, flexibilitat i adaptació al lloc ia les circumstàncies concretes, dedicació a les alumnes més necessitades, educació integral i harmònica, equilibri entre instrucció i educació, creació d’un ambient que afavoreixi l’educació, ampli ventall de matèries i una educació impregnada de criteris evangèlics.
A l’educadora li demanava: vocació pedagògica i educativa, preparació professional qualificada, formació permanent, obertura a la novetat, dedicació i entrega, atenció personalitzada per ajudar a desenvolupar les pròpies capacitats, respecte, tracte digne, amor, ordre, puntualitat, convivència, dedicació, eficàcia, col · laboració, exemple personal, utilització de mètodes senzills i adequats i fer participar l’alumnat en la marxa de l’escola.

ESPIRITUALITAT

L’espiritualitat escolàpia és una manera concreta de viure l’evangeli, destacant el tret de Jesús com a Mestre, que s’acostava als nens, els acariciava i abraçava amb tendresa, i s’apiadaba de les dones. Podem destacar uns trets que van impregnar la vida de Mare Paula i que ha llegat a l’Escola Pia Femenina: Pobresa i austeritat, humilitat i senzillesa, paciència, goig i alegria.

QUÈ VA APORTAR PAULA MONTAL?

A la societat: Una institució docent, pionera en el camp educatiu femení, de tarannà innovador, amb amplis programes educatius, encarnada en els ambients populars, amb desig  de transformar la societat a través de la dona, com a element fonamental de la família.

A la dona: Una valoració i l’alegria de sentir-filla estimada de Déu, capaç de viure en plenitud la seva missió en la societat, en la família, i en el món del treball.

A l’Escola Pia: Un toc femení al carisma de Calassanç, ampliant-lo a la dona i la preocupació per les famílies a través de l’educació.

A l’Església: Una família religiosa: Les Escolàpies.